Repsol va obtenir un benefici net de 1.338 milions d'euros durant el primer semestre de 2010, un 38,9% més que en el mateix període de l'any anterior. Aquest resultat inclou una taxa impositiva més alta derivada de l'increment de pes relatiu de l'activitat de l'Upstream.
El resultat operatiu va assolir els 3.004 milions d'euros, un 81,7% superior al registrat durant el primer semestre de 2009.
Aquests resultats es van obtenir en un entorn d'augment dels preus internacionals del cru (49,5% el Brent) i del gas (11,9% l'Henry Hub). En aquest context, Repsol va millorar els preus de realització de cru un 52,3% i els de gas un 22,7%, respectivament.
Destaca així el creixement del resultat d'explotació de l'àrea d'Upstream (exploració i producció), un 124,9% superior al del primer semestre de 2009, recolzat en els increments esmentats dels preus internacionals del cru i del gas i en l'augment de la producció i la millora del mix.
Durant el primer semestre de 2010, Repsol va augmentar un 4,9% la producció d'hidrocarburs respecte al mateix període de l'any anterior, i va millorar, a més, la composició de la seva cistella de productes, augmentant el pes dels líquids.
L'eficiència en el negoci del Downstream, amb un increment notable del marge integrat de refinament i màrqueting, juntament amb la recuperació del negoci químic, han contribuït a la millora dels resultats. Així, el resultat d'explotació de l'àrea en el primer semestre de 2010 va assolir 928 milions d'euros, un 46,1% més que en el mateix semestre de 2009.
Els resultats d'YPF han augmentat un 83,8% respecte al mateix període de l'any anterior, fonamentalment a causa de l'aproximació dels preus a la paritat internacional.
Així mateix, la participada Gas Natural Fenosa ha obtingut un resultat d'explotació de 551milions d'euros, un 65% més que en el mateix període de 2009.
Quan es va tancar el semestre, la posició de liquiditat de Repsol es va situar en 7.308 milions d'euros, 1.316 milions d'euros més que quan es va tancar el 2009, al mateix temps que van millorar les proporcions financeres. El deute financer net de la companyia a finals de juny, excloent-hi Gas Natural Fenosa, va ser de 4.996 milions d'euros, en línia amb el de desembre de 2009.
El resultat d'explotació de l'àrea d'Upstream (exploració i producció) va ser de 731 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment del 124,9% respecte al primer semestre de 2009, motivat principalment pel creixement sostingut dels preus del cru i del gas durant el període, així com per l'increment de volum de producció, especialment de líquids.
La producció d'hidrocarburs de Repsol durant el primer semestre de 2010 va ser de 344.891bep/dia, un 4,9% més que durant el mateix període de l'exercici anterior, i va consolidar la tendència a l'alça del primer trimestre. La millora del mix de producte, amb un pes dels líquids més gran, va contribuir a l'avenç dels resultats. Aquesta millora del mix es va deure, principalment, a la producció del megacamp Shenzi als Estats Units i a l'augment de producció a Líbia i Veneçuela.
L'increment dels nivells de producció d'hidrocarburs, particularment de líquids, va tenir un efecte positiu en els resultats de 289 milions d'euros durant el semestre, i la millora en els preus de realització del cru i del gas nets de regalies va sumar 408 milions d'euros al resultat.
Les inversions en l'àrea d'Upstream durant el període van ascendir a 367 milions d'euros, i es van destinar fonamentalment al desenvolupament de camps (47%) a Trinitat i Tobago, Líbia, Bolívia, el Perú i l'Equador; La segona destinació de les inversions (44%) va ser l'exploració al Brasil i Veneçuela.
El resultat d'explotació en l'àrea de GNL (gas natural liquat) es va situar en 11 milions d'euros, un 67,6% menys que durant el primer semestre de 2009, a causa fonamentalment de la disminució dels marges de comercialització del producte i al sanejament de determinats actius.
El resultat d'explotació de l'àrea de Downstream (refinament, màrqueting, GLP i química, entre d'altres) durant el primer semestre de 2010 va ascendir a 928 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment del 46,1% respecte al mateix període de l'any anterior.
Aquest increment del resultat s'explica principalment per l'eficaç gestió del negoci que va permetre l'augment del marge integrat de refinament i màrqueting, fins als 7,38 U$/Bbl del segon trimestre d'aquest any davant els 3,95 U$/Bbl de l'any anterior.
Igualment, el negoci químic va experimentar una recuperació de volums i marges sostinguda durant el semestre. Les vendes de productes petroquímics van experimentar un augment del 7,1% davant el mateix període de 2009. Aquest increment de les vendes al costat de la gestió de costos ha contribuït a la millora del negoci.
Quant al GLP, els marges d'envasament van ser inferiors als del mateix període de l'any anterior, a causa fonamentalment de l'efecte decalatge en la nova fórmula de preu de l'envasament, mentre que el volum comercialitzat es va mantenir en nivells similars als del primer semestre de 2009.
Les inversions de l'àrea de Downstream durant el semestre van ascendir a 732 milions d'euros i es van destinar fonamentalment als projectes d'ampliació de Cartagena i a la Unitat Reductora de Fuel de Bilbao.
El resultat d'explotació d'YPF va ascendir a 831 milions d'euros, un 83,8% més que durant el mateix període de 2009.
Aquest augment del resultat es va deure, fonamentalment, a l'increment sostingut dels preus dels combustibles, tant en moneda local com en dòlars, que va tenir un efecte positiu de 416 milions d'euros. L'increment dels ingressos per exportacions i per aquells productes venuts internament però referenciats a l'evolució de les cotitzacions internacions va contribuir també a l'augment del resultat.
La producció d'YPF va ser de 550.590 bep/dia, la qual cosa suposa un descens del 8,1% respecte al mateix període de l'exercici anterior.
Les inversions d'YPF durant el primer semestre de 2010 van ascendir a 597 milions d'euros i es van destinar, fonamentalment, al desenvolupament de projectes en l'àrea d'exploració i producció.
El resultat d'explotació de Gas Natural Fenosa durant el primer semestre de l'any en curs va ascendir a 551 milions d'euros, davant els 334 milions d'euros del mateix període de 2010, fet que suposa un augment del 65% a causa, principalment, de la integració dels resultats d'Unió Fenosa a Gas Natural SDG.
Les inversions de Gas Natural Fenosa corresponents a la consolidació proporcional a Repsol durant aquest període van ascendir a 266 milions d'euros, i es van destinar fonamentalment a l'activitat de distribució de gas i electricitat a Espanya i a Llatinoamèrica i a la de generació d'electricitat a Espanya i a Mèxic.
Repsol presenta la seva estratègia a l'Horitzó 2014
El Consell d'Administració de Repsol va aprovar el 28 d'abril els nous projectes i inversions que marquen l'estratègia de la companyia a l'Horitzó 2014. Els èxits exploratoris sense precedents assolits per Repsol en els últims dos anys, i els canvis originats per la crisi econòmica mundial, han dibuixat un nou marc per a l'estratègia de la companyia, que manté les seves línies d'actuació principals, definides per una rigorosa disciplina financera i la creació de valor per a l'accionista.
En aquest nou escenari, l'activitat d'exploració i producció serà el motor de creixement de la companyia, amb el desenvolupament de l'elevat potencial dels seus descobriments recents. La presència de Repsol en algunes de les àrees geogràfiques amb més potencial exploratori del món, i la seva reconeguda capacitat en l'exploració en aigües profundes, han transformat la companyia en una de les energètiques amb millors perspectives de creixement. L'estratègia inversora de Repsol per a l'Horitzó 2014 es fonamenta en una cartera més gran i més sòlida de projectes de creixement en l'Upstream, el desenvolupament del qual permetrà el creixement anual de la producció d'hidrocarburs en aquesta àrea entre un 3% i un 4% fins al 2014, i més alt fins al 2019, amb una taxa estimada de reemplaçament de reserves superior al 110% durant els pròxims cinc anys.
Pel que fa al Downstream, les ampliacions de Bilbao i Cartagena que es troben en una fase molt avançada, tenen prevista la seva entrada en operació a finals de 2011, la qual cosa es reflectirà en una millora dels marges gràcies a l'aplicació de processos tecnològics d'avantguarda, i consolidarà la posició integrada de la companyia i el seu lideratge en aquest negoci a Espanya.
Addicionalment, YPF i l'activitat de Gas Natural Fenosa com una companyia líder integrada en gas i electricitat possibilitaran la generació de caixa estable per a Repsol.
Tot això, en cas de complir-se l'escenari de preus assumit, permetrà a Repsol finançar les inversions previstes amb l'Horitzó de 2014, augmentar dividends i millorar el deute, a través d'una disciplina financera fonamentada en l'estalvi de costos operatius i la desinversió en actius no estratègics, i mantenir l'excel·lència en les operacions i els avenços obtinguts en seguretat i responsabilitat social corporativa, internacionalment reconeguts.
La Junta General d'Accionistes aprova un dividend de 0,85 euros per acció
La Junta General d'Accionistes, celebrada el 30 d'abril, va acordar la distribució de 0,85 euros bruts per acció com a dividend total corresponent a l'exercici 2009, un 19% més baix al que es va abonar amb càrrec en l'exercici anterior.
L'import total destinat al pagament del dividend corresponent a l'exercici 2009 ascendeix a 1.038 milions d'euros.
Repsol posa en marxa la primera planta de liqüefacció de gas a Llatinoamèrica
El 10 de juny passat, el president de Repsol, Antonio Brufau, i el president de Perú, Alan García, van inaugurar la primera planta de liqüefacció de gas d'Amèrica del Sud, a Pampa Melchorita, a 170 quilòmetres al sud de Lima (El Perú). La planta forma part del projecte Perú LNG i ha suposat una inversió de 3.800 milions de dòlars, la més gran realitzada en la història del Perú en un únic projecte.
Amb el primer carregament dut a terme a finals del mateix mes de juny, Repsol va iniciar la comercialització en exclusiva de tota la producció de la planta, d'acord amb el contracte subscrit amb Perú LNG el 2005, que tindrà una durada de 18 anys des de la seva entrada en operació comercial. Pel seu volum, es tracta de l'adquisició més gran de GNL realitzada per Repsol en tota la seva història.
Desenvolupament de projectes a Veneçuela
El 12 de maig, Antonio Brufau va firmar amb Hugo Chávez, a Caracas, la constitució de l'empresa mixta PetroCarabobo SA, encarregada del desenvolupament de les reserves de cru pesat dels 7 blocs del Projecte Carabobo, a la faixa de l'Orinoco veneçolana, una de les àrees amb més recursos d'hidrocarburs sense desenvolupar del món. Segons l'US Geological Survey, la zona podria acollir un volum recuperable de fins a 513.000 milions de barrils de cru pesat.
Poc abans, a l'abril, Repsol va realitzar una troballa nova i important en el megacamp Perla, en aigües someres del Golf de Veneçuela, que va permetre augmentar en almenys un 30% la previsió de recursos de gas realitzada amb el descobriment inicial al Pou Perla 1 X, l'octubre de 2009. El camp podria contenir volums de gas recuperables d'entre 1.600 i 1.850 milions de barrils equivalents de petroli, suficient per satisfer la demanda de gas a Espanya durant 7 anys. Perla va ser qualificat pel servei d'informació especialitzada d'hidrocarburs IHS com un dels deu descobriments més grans realitzats al món durant el 2009.
Repsol, operador a Noruega
El Govern noruec va adjudicar el gener dues llicències d'exploració en aigües del mar del Nord i del mar de Noruega als dos consorcis en què participa Repsol. El potencial d'hidrocarburs que s'estima descobrir al país el converteixen en una zona estratègica, tant per a Repsol com per a la indústria.
Repsol és l'operador de la llicència PL-541, situada al sector noruec del mar del Nord, en què participa amb un 50%. Amb aquesta adjudicació, Repsol es constitueix per primera vegada com a operador a la Norwegian Continental Shelf (NCS), que suposa el reconeixement de la capacitat de la companyia per part de les autoritats noruegues, molt valorat al sector. En la segona llicència, PL-557, localitzada al mar de Noruega, Repsol participa amb un 40%.
Contracte per explorar un nou bloc a Algèria
El 17 de gener, Repsol va signar amb Sonatrach i l'Agència Nacional de Valoració de Recursos d'Hidrocarburs algeriana (ALNAFT), el contracte per a l'exploració i l'explotació del bloc Sud-Est Illizi, situat al sud-est d'Algèria. Aquesta adjudicació reforça la posició de Repsol a Algèria, on la companyia té una important presència en les àrees de Reggane, Tinfouye Tabenkort i Tifernine, i reafirma la seva aposta per aquest país com a àrea de creixement.
Repsol, principal subministrador de gas d'Argentina
El mes de març, Antonio Brufau va assistir juntament amb el president de Bolívia, Evo Morales, i la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, a la firma de l'acord de compravenda de gas entre els dos països, pel qual Repsol es converteix en el principal subministrador.
L'acord, que es va signar a la ciutat boliviana de Sucre, converteix el megacamp de gas Margarita, operat per Repsol (amb un 37,5% de participació), en l'eix principal del proveïment de gas bolivià a Argentina, i permet garantir la rendibilitat del seu desenvolupament futur.
Desinversió en actius no estratègics: acord sobre CLH i venda de l'emmagatzemament subterrani Gaviota
El 25 de març, Repsol, Petronor i BBK van signar un acord mitjançant el qual BBK va adquirir el paquet accionarial d'un 5% de CLH que Repsol posseïa de manera indirecta a través de Petronor. L'operació es va tancar per un import de 145 milions d'euros. Repsol redueix així la seva participació en CLH al 10% i manté obert un procés competitiu per desinvertir un altre 5% addicional en la companyia logística.
D'altra banda, el 8 d'abril Repsol i Enagás van firmar un acord per a la venda a Enagás de la participació del 82% que Repsol posseïa en l'emmagatzemament de gas natural subterrani Gaviota per un import de 86,9 milions d'euros.
Ambdós processos de venda s'emmarquen en l'estratègia de desinversió gradual en actius no estratègics duta a terme per Repsol.
Creació de la Unitat de Negoci de Noves Energies
El 8 d'abril Repsol va anunciar la creació de la Unitat de Negoci de Noves Energies per impulsar i donar sentit de negoci a noves iniciatives que contribueixin a la visió d'un futur de l'energia més diversificat i menys intensiu en emissions de CO2. La nova àrea s'encarregarà d'identificar oportunitats, promoure projectes i dur a terme iniciatives de negoci en àmbits com la bioenergia i les energies renovables aplicades al transport i en altres àmbits que puguin presentar sinergies amb els actuals negocis de Repsol i amb els entorns geogràfics en què opera. A més, desenvoluparà nous negocis relacionats amb la reducció d'emissions de CO2 i el preu del carboni, entre els quals en destaquen la captura i l'emmagatzemament.
Presentació dels projectes més innovadors de mobilitat sostenible
Repsol va presentar els projectes més avantguardistes en què treballa la companyia relacionats amb l'automoció al Saló Internacional de l'Automòbil Ecològic i de la Mobilitat Sostenible, que va tenir lloc el 20 de maig a Madrid.
Entre els projectes presentats, l'Autogas (gas liquat del petroli per a automoció), el carburant alternatiu més utilitzat al món i del qual Repsol és líder de subministrament a Espanya. Un altre dels projectes presentat és el de producció d'asfalts amb pols de pneumàtics reciclats; Repsol ja ha fabricat 1.700 km de carreteres verdes amb aquesta pols de pneumàtic que minimitza l'impacte acústic, millora l'adherència dels vehicles i permet estalvis econòmics a llarg termini. Els treballs per a la producció de biocombustibles de segona generació a partir de microalgues i el desenvolupament de la primera xarxa per a la recàrrega de cotxes elèctrics a Espanya, són projectes que situen Repsol a l'avantguarda de la investigació.
Repsol reafirma el seu compromís amb la integració de persones amb discapacitat
El 17 de febrer, Repsol va firmar un acord de col·laboració amb la Fundació ONCE amb la qual va renovar la seva adhesió al Programa INSERIDA, per incorporar a la seva plantilla a persones amb discapacitat. També el febrer, la companyia va presentar la seva Guia d'Accessibilitat a Estacions de Servei, una iniciativa pionera al sector i nova mostra del ferm compromís de Repsol amb la integració de persones discapacitades.
Repsol compta amb un total de 544 treballadors amb discapacitat, que suposa més d'un 2% de la plantilla, i és l'única empresa de l'Ibex que supera aquest percentatge d'empleats amb capacitats diferents en el total de la seva plantilla.
Repsol premiada per la seva informació financera a Internet
Repsol va rebre, el 28 de juny passat, el Premi a l'Empresa Espanyola amb Millor Informació Financera a Internet, Transparència i Fiabilitat, en la modalitat d'empreses que cotitzen a l'IBEX 35. Es tracta de la IX edició d'aquests premis anuals, que atorga l'Associació Espanyola de Comptabilitat i Administració d'Empreses (AECA).
Premi a la transparència per l'informe sobre emissions
Repsol va ser premiada el 12 de març amb l'Emissions Tracking Carbon Verification Leaders Award 2010, que atorga l'EIO (Environmental Investment Organization), per ser una de les set empreses, entre les mil analitzades en l'estudi, amb l'informe d'emissions totalment acceptat i verificat. Repsol és, a més, l'única companyia energètica que ha obtingut un reconeixement complet.
Repsol, companyia "Gold Class"
Repsol va ser qualificada com a "Gold Class" en l''Anuari de Sostenibilitat 2010', fet per PricewaterhouseCoopers i Sustainable Asset Management (SAM), que analitza les pràctiques de sostenibilitat de 58 sectors industrials i de més de 1.200 companyies de tot el món.
El 2010, la companyia ha vist especialment reconeguda la seva estratègia davant el canvi climàtic i la seva relació amb les comunitats, entre d'altres.
Aquest document conté informació i afirmacions o declaracions que constitueixen estimacions o projeccions de futur sobre Repsol YPF. Les estimacions o projeccions esmentades poden incloure declaracions sobre plans, objectius i expectatives actuals; declaracions en relació amb tendències que afectin la situació financera de Repsol YPF, proporcions financeres, resultats operatius, negocis, estratègia, concentració geogràfica, volums de producció i reserves, així com plans, expectatives o objectius de Repsol YPF respecte de despeses de capital, negocis, estratègia, concentració geogràfica, estalvis de costos, inversions i polítiques de dividends. Les estimacions o projeccions esmentades poden incloure també assumpcions sobre futures condicions de tipus econòmic o de qualsevol altre tipus, com els futurs preus del cru o altres preus, marges de refinament o màrqueting i tipus de canvi. Les estimacions o projeccions de futur s'identifiquen generalment per l'ús de termes com "espera", "anticipa", "pronostica", "creï", "estima", "aprecia" i expressions similars. Les declaracions esmentadesno constitueixen garanties d'un futur compliment, preus, marges, tipus de canvi o de qualsevol altre esdeveniment, i es troben subjectes a riscos significatius, incerteses, canvis i altres factors que poden ser fora del control de Repsol YPF o que poden ser difícils de preveure. Entre aquests riscs i incerteses hi ha aquells factors identificats en els documents registrats per Repsol YPF i les seves filials en la Comissió Nacional del Mercat de Valors a Espanya, en la Comissió Nacional de Valors a Argentina i en la Securities and Exchange Commission dels Estats Units d'Amèrica. Llevat que ho requereixi la llei aplicable, Repsol YPF no assumeix cap obligació -encara que es publiquin noves dades o es produeixin nous fets- d'informar públicament de l'actualització o revisió d'aquestes manifestacions de futur. |
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.